Cau de llunes

Després de realitzar un llarg treball sobre els reptes actuals que hi ha respecte l'Educació Social i certes problemàtiques socials, aquí faig un recull de quins són les implicacions i els principals reptes que tenim com Educadxrs en cadascún dels diferents àmbits o problemàtiques estudiades i exposades a classe pels meus companys i companyes.  CYBERBULLYING: La tasca del/ la Educadorx respecte al cyberbullying hauria d'estar a dos parts diferenciades, per una banda davant la prevenció d'aquest tipus d'assetjament, generant projectes basats sobretot en l'Educació Emocional i l'emptia per tal de reduir els riscos. Per altra banda, un/a professional de l'Educació Social hauria de treballar com a nexe entre alumnes, equip docent, comunitat i famílies, per tal de generar un àmbient còmode per la gestió i mediació de conflictes.  EXPRESOS:  L' Educador Social actua tant dins com fora de la pres ó. L’educand ha de deixar de veure’s com un membre d’un ...

L'Educació Social està cada cop més internacionalitzaca, és per aquest motiu que cal donar una visió sobre com relacionar-se a nivell internacional o buscar oportunitats per ser educadorx fora de l'Estat Espanyol.  Per fer-ho, trobem Espais de relació com el Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC), el Consejo General de Colegios de Educadores Sociales (CGCEES) i l'Associació Internacionales d'Educadores Socials (AIEJI).  Dos exemples d'iniciatives socials que són internacionals serien el primr lloc el Housing First, una iniciativa per a persones sense llar, que serveix per conèixer el que està passant en el context internacional per poder-nos adaptar millor a la peralitat. En segon lloc, l'Erasmus+. un nou programa europeu per a joves la finalitat del qual és millorar les competències claus i les perspectives de trobar feina, fomentar la inclussió social i el benestar dels joves, millorant també la política de de joventut i el...

  La xerrada sobre el Circ Social com a refugi la van realitzar l'Á lvaro Guerrero (Ateneu Popular de Noubarris), la Merche Ochoa (Pallasos sense fronteres) i l'Aida Ballester (Recerca sobre Circ Social) Començant per l'experiència de l'Álvaro, a l'Ateneu de noubarris, un Centre Social creat per veïns, és a dir a través de la participació social, malgrat que els recursos eren escasos, tenien ganes i ilussió per tirar endavant el projecte de les classes de circ, un dels nous projectes va ser amb infants amb diversitat funcional, van haver d'adaptar les classes, però van adonar-se de que el circ era una eina realment útil, fins on podien arribar aquestxs nens i nenes? Es tractava de deixar fora la paraula «No», tenint ssempre en compte els límits personals de cadascú. El circ permet treballar molts valors, les habilitats, el treball individual però també el treball grupal, el protagonisme, l'antidisperssió, etc. L'Álvaro va realitzar una actuació espect...

En David Vázquez, Educador Social i membre de la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) exposava que realment, quan parlem de persones sense llar estem parlant de gairebé tots els àmbits on un educadxr pot treballar. Les causes per les quals una persona pot acabar vivint al carrer són molt diverses, existeixen casos d'addiccions, casos on la xarxa social de la persona era molt feble, a causa de l'ocupació (per motius laborals), a causa dels seus recursos econòmics, per manca d'habitatges, a causa de salut mental, etc. És per això que resulta tan difícil parlar de persones sense llar com tot un conjunt, perquè les realitats són molt diverses. Cada any, a Barcelona, es realitza un recompte, que pretén fer una fotograifia de la ciutat de Barcelona, per poder saber de quantes persones estem parlant al dir «persones sense llar», a més a més, aquest recompte genera una visibilització de la problemàtica i consciènciació d'aquells que ho veuen. Els qui fan el ...

El lloc de les dones és la lluita- Assata Shakur  Al inci de la conferència la Mireia Muñoz, remarcava clarament la diferència entre  Agressió  i  Agresivitat,  la primera es tracta de un acte de violència amb la clara intenció de fer mal a una altra persona, la segona, és una eina que ens permet defensar-nos, cercant la eina més efectiva per la situació en la que ens poguem trobar. (No sempre ha de ser la força física, ja que la violència cap a les dones no és només física) Dins del sistema patriarcal, a les dones se'ns ha prohibit la utilització de la nostra agressivitat, deixant-nos sense eines amb les quals defensar-nos quan es cometen agrasions cap a nosaltres, prohibint-nos aquesta defensa pròpia se'ns converteix en atacables, a més a més, som les culpables si no complim amb certes normes establertes socialment. Com deiem, la violència que rebem no és només física, generalment perquè una violència física existeixi de forma sistemàtica com ser...

Aquella tarda, vam poder gaudir de la presentació del documental "1, 2, 3... Acció!" a càrrec de l'Àstrid González (Educadora Social) i l'Eva Poch i Garcia (actriu i professora de teatre), ambdues es mostraven il·lusionades pel projecte que encara avui en dia estan duent a terme al Raval de Barcelona.  Ens explicaven la importància del context per al seu projecte, el Raval és un barri amb molta diversitat on persones de més de 40 països hi conviuen diàriament, generant una diversitat que és en part postiva però també una font de conflictes i que canvia minut a minut. Es tracta també d'un barri amb un nivell econòmic molt alt i és aquesta pobresa la que genera en la seva població problemes com l'ansietat, l'angoixa, etc. Moltes dones joves es veuen afectades a nivell físic a causa de la seva situació, arribant a tenir fins i tot dolors crònics.  Tenint tota aquesta informació elles van decidir crear un grup de dones, dones amb una vida trencada...