El circ social, un refugi.

 La xerrada sobre el Circ Social com a refugi la van realitzar l'Álvaro Guerrero (Ateneu Popular de Noubarris), la Merche Ochoa (Pallasos sense fronteres) i l'Aida Ballester (Recerca sobre Circ Social)

Començant per l'experiència de l'Álvaro, a l'Ateneu de noubarris, un Centre Social creat per veïns, és a dir a través de la participació social, malgrat que els recursos eren escasos, tenien ganes i ilussió per tirar endavant el projecte de les classes de circ, un dels nous projectes va ser amb infants amb diversitat funcional, van haver d'adaptar les classes, però van adonar-se de que el circ era una eina realment útil, fins on podien arribar aquestxs nens i nenes? Es tractava de deixar fora la paraula «No», tenint ssempre en compte els límits personals de cadascú. El circ permet treballar molts valors, les habilitats, el treball individual però també el treball grupal, el protagonisme, l'antidisperssió, etc.
L'Álvaro va realitzar una actuació espectacular amb un transfons enorme, a través d'una nina trencada i vella va poder crear un espectacle maco i delicat, mostrant com tothom pot tenir una segona oportunitat a través del circ. Ell va definir el Circ Social com un refugi, l'aixopluc quan els agents externs de les vides d'aquells amb qui treballa es posen en contra, i un cop poden tornar per seguir el camí, cal deixar-los marxar perquè vagin a buscar el seu proper refugi.
Després de l'Álvaro, va ser la Merche Ochoa qui va parlar, ens va explicar diverses anècdotes que l'havien marcat profundament al llarg de la seva carrera com a pallasa professional, explicava com havia arribat per primer cop a un Guinea Equatorial, amb moltes ganes, ilussió i inocència i es van trobar que allà actuar al carrer estava prohibit, i van haver d'adaptar-se i realitzar tallers de Circ tal i com van poder. Això m'ha fet reflexionar sobre la importància que té el ser conscient de les diverses realitats que es poden viure i sobre com cal saber-nos adaptar. També cal ser conscients de que quan anem a un altre país, no podem tractar-los com si tinguessim el conneixement absolut, només s'hi va a compartir el que se sap, i tot lo altre, dependrà dels que participin també en aquesta acció. Per això també hem de saber comprendre que algú no vulgui la nostra ajuda, o que cregui que pot ensortir-se sol.
Per últim, l'Aida Ballester va parlar-nos sobre la seva recerca al Circ Social de l'Ateneu de Noubarris, de com els vincles generats amb l'entitat i amb les persones amb les que treballava havien fet que fos més important per a ella defensar el seu treball al lloc on li havien donat la confiança i l'oportunitat que no davant del jurat de professors encarregats d'evaluar la seva tesis.
Reflexió: Penso que realment ha de ser part de la nostra feina acceptar que algú no vulgui la nostra ajuda, la relació educativa i el vincle necessari per crear-la no pot generar-se si l'educand no vol formar-hi part. Veure el circ com una eina per a la transformació social em fa pensar sobre la versatilitat que tenen algunes persones i algunes disciplines per generar canvis socials o eines útils pel canvi i la transformació social, i en part, unx educadorx hauria de saber tenir aquesta creativitat i capacitat d'adaptació.