Reflexionant i definint l'Educació Social

«En qüestió de cultura i de saber, només es perd el que es guarda i es guanya el que es dóna» -Antonio Machado. 

Un cop ja hem parlat de d'Educació i Relacions educatives, reflexionem a l'aula sobre què és l'Educació Social i quins són els principals reptes de futur que podem trobar, extreiem diferents conclusions.

Des de la reflexió personal, defineixo inicialment l'Educació Social com un tipus d'educació no-formal que dóna resposta a diferents necessitats de la societat i de les persones, que per algún motiu, són excloses d'aquesta o tenen un risc elevat de ser-ho. Un dels reptes principals que hi trobo és el concepte d'Educació que està socialment estés i que no inclou totes aquelles relacions educatives que queden fora de l'Educació reglada, fora de les escoles sembla que res de tot allò que fem i de tots aquells espais on interactuem tinguin una repercusió en la nostra educació.

Al reunir-nos en grup, definim l'Educació Social com una ciència social que vol donar resposta a les necessitats de persones, grups, col·lectius o comunitats que es troben en una situació de vulnerabilitat social. Els reptes que ens semblen més importants són la falta de recursos amb els quals fer front a la situació d'exclusió d'aquestes persones, el fet de no sempre poder establir vincles que ens permetin generar una relació educativa amb la persona a la que es vol acompanyar i la situació de globalització que afecta de manera directa a l'Educació.

Després, pasem a debatir-ho amb tota la classe, i establim l'Educació Social com una eina per satisfer les necessitats de persones en risc, però també la considerem un dret per a totes aquelles que no estan en risc d'exclusió. Sorgeixen dubtes en comú sobre si es tracta d'una disciplina, d'un acompanyament de la societat, si simplement aportem eines que puguin ser útils al llarg de tota la vida d'una persona.

Parlem també de diferents respostes davant de la diversitat, obtenint el següent esquema:

Personalment, el concepte de l'Educació Social que tenia al principi de la sesió ha canviat completament, ja que per començar no l'enmarcaria dins d'una educació no-formal, és més, jo ja no faria distincions entre educació formal, informal, no-formal, extraescolar o exclusiva, ja que consideraria més aviat l'Educació en si com un procés al llarg de tota la vida d'una persona, i l'Educació Social com un dret dels ciutadans i una resposta davant la necessitat social de generar eines que permetin el desenvolupament i companyament de la persona, havent-hi o no, una situació d'exclussió d'aquesta. Trobo també que alguns dels reptes si són els que ja he mencionat previament, però que també hi ha el repte de rearticular l'Educació Social per poder fer que s'adapti a la societat en constant canvi en la que vivim i a més a més per a fer-la efectiva davant les noves necessitats que han pogut aparèixer. També descatacaria la importància del llenguatge, com a repte, el ser capaços d'utilitzar un llenguatge inclusiu, és a dir, la utilització de termes que sabem que podriem fer servir amb les persones amb les que treballem.