Abraçant l'Educació

Tot just al inici de la classe hem sortit a fora, a un espai obert per realitzar una dinàmica de grup que ens ha permés obrir-nos als nostres companys i companyes. La dinàmica de les abraçades descriu gairebé a la perfecció, al principi només cal abraçar-se amb la persona amb la que et trobes de cara quan l'Antonio, el nostre professor, ho indica. Després la cosa va més enllà, ens preguntem com estem, penso que és important aquesta part de la dinàmica, molts cops contestem de manera gairebé automàtica davant d'aquesta pregunta, però sent Educadxrs, com tractem i ens mostrem davant dels i les altres pot arribar a tenir un impacte directe sobre la nostra tasca. Al final de la dinàmica, hem d'abraçar, mirar a la persona als ulls i parlar amb ella, ni que sigui durant uns segons. Gràcies a aquesta dinàmica he tingut la oportunitat d'interactuar amb persones que a l'aula ni tans sols havia vist.

Un cop acabada la dinàmica, i ja havent tornat a l'aula, comencem a reflexionar sobre el terme Educació, a soles escric només «Transmisió de valors i coneixements». Llavors apliquem el mètode Philips 66 i dins del grup la definició s'amplia, «L'Educació és la transmisió de valors i coneixements d'una persona a una altra amb l'objectiu de conviure en societat». Realment això sembla suficient per definir tot allò que l'Educació pot arribar a englobar?

No és fins que ho posem en comú amb la resta de la classe que no som conscients de quantes definicions i visions diferents sobre l'educació podem arribar a trobar-nos. Arribem de manera conjunta a la conclusió de que l'Educació és un dret i un procés al llarg de la vida que tracta de donar les eines a les persones per poder desenvolupar-se i ineraccionar amb les altres, generant autonomia personal i fer-les capaçes de viure en societat.

Respecte a com hauria de ser aquesta Educació comença a haver-hi debat, una part de nosaltres pensa que l'Educació és jerarquitzada, ja que hi ha una figura de poder que avalúa, transmet coneixements i que la resta pren aquests coneixements com a certs i verídics. Una altra part defensava el fet de que totes aprenem de totes, tothom té un rol diferenciat dins de la relacó educativa però això no implica una superioritat en aquesta relació. És justament a través d'aquest debat que introduïm l'existència de diverses propostes educatives, tant l'educació vertical com la horitzontal tenen la intenció d'educar però poden entendre l'Educació de manera diferent. Les propostes educatives horitzontals són més participatives, és a dir, el coneixement no ve d'adalt fins abaix sinó que és compartit i tothom pot aportar-hi, això no vol dir però que no existeixi un rol diferenciat entre educador i educand. La relació educativa s'estableix gràcies al triangle pedagògic que uneix a l'Educador, l'Educand i l'Objecte de l'Educació, i està influenciada per la concepció que tenim de les persones, dels projectes i la societat, les intervencions educatives no són neutres ja que estan marcades per les persones que les estableixen.

Així com les persones i les intervencions educatives no són neutres, les paraules tampoc, per tant és important tenir en compte d'on sorgeix la paraula Educació: d'Educare (guiar, criar, alimentar, nodrir, posar conneixement de fora cap a dins) i d'Exducere (portar o treure cap a fora tot allò que la persona té potenciant-ho).

Reflexió: Penso que és molt important tenir en compte, com Educadorxs, que la nostra tasca educativa estarà marcada per com nosaltres concebim a les persones i al procés educatiu, de manera que l'enfocament d'unx educadxr serà diferent segons la seva trajectòria i la seva percepció del entorn amb i pel que treballa.